La pobresa
és la filla gran de la peresa
(refrany de la ètnia: Toucouleur;
país:Senegal)
Conte
popular
català
Una vegada hi havia un magnat, industrial i financer amb una fortuna immensa; Els diners li venien de família, però ell també havia treballat molt, i l’havia fet créixer en bona mesura.
Quan aquell home, ric i poderòs, es va veure a les portes de la mort,que això arriba a tothom, rics i pobres, va cridar al seu fill i li digué:
-Fill meu, jo me’n vaig d’aquest món i tu ets l’hereu de la meva fortuna, i espero que la sabràs conservar i aprofitar. Però a més a més de deixar-te les meves propietats, et vull fer una revelació molt important, que et podrà ser útil en moltes ocasions: has de saber, fill meu, que pagant, Sant Pere canta. És un fet indiscutible, fins i tot al peu de la lletra. Tu que tens diners, recorda-ho bé:pagant, Sant Pere canta.
I un cop dit això, el milionari, com si s’hagués tret un gran pes de la consciència, es va morir,
L’endemà, és clar, el van enterrar amb molta pompa i solemnitat i van sortir moltes esqueles al diari.
El seu fill, de moment, va fer més cas dels diners que no pas d’aquella estranya revelació, sobretot del fet que s’havia de prendre al peu de la lletra.
Van passar anys i com que ja se sap que el diner cria diner, cada cop era més ric i no es privava de cap gust ni de cap luxe.
Pero va arribar un moment que li passava com aquell rei de la rondalla, que ja res no el distreia ni li feia il.lusió.