Gallina que furga,
no s'adorm amb gana
(ètnia, Yombé;
país: República Democràtica
del Congo)
L’última cosa que havia provat per treure’s l’avorriment de sobre era anar a jugar-se els calés al casino, com feien els seus amics milionaris que ja estaven de tornada de tot i que deien que això era l’única cosa que els distreia, però al cap d’unes quantes vegades, el joc, tan si guanyava com si perdia, ja no li feia fred ni calor.
I vet aquí que un dia, pensant, pensant , va recordar les paraules del seu pare que: pagant, sant Pere canta i que això era una cosa que calia prendre al peu de la lletra.
I va pensar –era un home que pensava molt- que li faria molta gràcia comprovar-ho.
Tal dit tal fet. Es va ficar un feix de bitllets a la butxaca, se’n va anar a trobar sant Pere i, sense gaires embuts li va dir que si li cantava “El saltiró de la cardina” li donaria una bona picossada de diners.
Quan sant pere va sentir aquella proposició tan estranya, hi va fer una cara...per poc que no li dona un cop de clau al cap. Ell no estava per cançons.
El milionari no es va immutar.Va afegir uns quants bitllets més. Sant Pere ja va fer una altra cara però va continuar dient que no.
A la tercera, sant Pere, mirant que no el vegés ningú, es va escurar la gargamella i, encara que desafinant una mica es va posar a cantar:
Pageseta moreneta
vull cantar-te una cançó
vull dir-te d’una vegada
que també t’estimo jo
I així va continuar fins al final....