“Les petjades de les persones que van caminar juntes no s’esvaneixen mai”

Les desgràcies mai no arriben soles

Si en els inicis d’un conflicte, ens neguem a intervenir-hi per tal de solucionar-lo, aleshores aquest conflicte pot empitjorar i no hi haurà qui l’aturi, ho destruirà tot. Això és el que va passar en el següent conte tradicional dels wòlofs, que viuen a Senegal i Gàmbia (Àfrica).

En un poble del Senegal, hi havia una anciana que vivia en una petita cabana. No vivia tota sola, doncs alguns animals havien escollit la cabana com la seva llar. Hi havia un ocell, una serp, un ratolí, una aranya, un gall i un gos. A més, hi havia un ase, un be i molts altres animals.

Cada vegada que l’ocell feia un ou, la serp se’l menjava. Després de nombroses vegades, l’ocell, molt enfadat, va demanar a la serp que no es mengés més els seus ous. La serp, però, no li va fer cas i va seguir menjant-se els ous que l’ocell feia. Un dia, ja fart, l’ocell va anar a veure l’anciana de la cabana on vivien i li va dir:

—Les desgràcies mai no arriben soles! És del tot impossible viure en pau si els veïns no gaudim d’una bona relació entre nosaltres. Els conflictes d’uns acaben provocant la ruïna de tots! Vull que li diguis a la serp que deixi de menjar-se els meus ous.

La dona li va respondre :

—Què hi fa una persona enmig d’un problema entre una serp i un ocell? El vostre conflicte no és el meu problema. Cerca algú altre que posi fi a la vostra disputa.

Després d’escoltar aquestes paraules, l’ocell va anar a veure el ratolí, que vivia amagat en un forat a la cabana de l’anciana, i li va dir :

—Visc en aquesta cabana amb la serp. Però, tots aquests mesos, sempre que faig ous, la serp se’ls menja. Moltes vegades li he demanat que no ho faci més, però ella segueix fent el mateix. Ara vinc de parlar amb l’anciana. M’ha dit que no li correspon a ella resoldre un conflicte entre una serp i un ocell. Et prego que vagis a demanar-li que solucioni el meu conflicte amb la serp.

El ratolí li va dir:

 —Saps que visc amagat a la cabana de l’anciana. Si surto d’aquí per anar a parlar amb ella, em veurà i em matarà. Cerca algú altre.

Aleshores, l’ocell va anar a veure l’aranya i li va repetir el mateix que havia dit al ratolí:

—Fa molts mesos que, cada vegada que faig un ou, la serp se’l menja. Moltes vegades li he demanat que no ho faci més, però ella segueix fent el mateix. He parlat amb l’anciana, i m’ha dit que no li correspon a ella resoldre un conflicte entre una serp i un ocell. Li he pregat al ratolí que li demanés a l’anciana que faci de jutge entre la serp i jo. El ratolí m’ha respost que això no és el seu problema. És per això que he vingut a demanar-te que parlis amb l’anciana.

Quan l’ocell va acabar de parlar, l’aranya li va dir:

—L’anciana està molt empipada amb mi per culpa de les meves teranyines. Si vaig a parlar amb ella del vostre conflicte, aprofitarà per matar-me. Demana-li a algú altre. Després de parlar amb l’aranya, l’ocell va acudir al gall i al gos que vivien a la cabana de l’anciana. Seguidament, va anar a veure l’ase, el be i altres animals del poble. Però ningú va acceptar d’anar a parlar amb l’anciana perquè resolgués el conflicte entre la serp i l’ocell. Tothom li deia: «Aquest no és el meu problema. Ves a veure algú altre».

Finalment, extenuat, l’ocell va dir:

—Les desgràcies mai no arriben soles. Us he dit que li demaneu a l’anciana que resolgui el meu conflicte amb la serp i tothom m’ha dit el mateix: «El teu conflicte amb la serp no és el nostre problema». 

No vull parlar més. Ara faré el que em sembli. Després de parlar així, l’ocell va cercar un llumí i va calar foc a la cabana. L’incendi va provocar la mort de tots els que hi vivien: l’anciana, la serp, el ratolí, l’aranya, el gall i el gos. Els altres animals, que van venir per ajudar els habitants de la cabana, també van morir en l’incendi. Aleshores, l’ocell va dir:

—Les desgràcies mai no arriben soles! És del tot impossible viure en pau si els veïns no gaudim d’una bona relació. Els conflictes d’uns acaben provocant la ruïna de tots!

I aquest conte s’ha acabat.

(Del llibre “La pau s’aprèn: contes africans per a la bona convivència”, AFRICAT: Barcelona, 2009, pàgines 36-37; traducció del francès: Montse Bautista)