Rondalla
popular
catalana
Un savi molt savi, però també molt cregut de la seva saviesa, va contractar els serveis d’un barquer perquè amb la seva barca el traslladés a l’altra riba d’un llac.
Al cap d’una estona d’haver començat la travessia es van acostar uns núvols foscos i espessos, negres i amenaçadors.
Una mica inquiet, el savi va demanar al barquer si no creia que tindrien mal temps.
- Us ho sabria pas no dir – va dir el barquer
Tot extranyat per aquella manera de parlar el savi li va preguntar:
- Que no heu après mai de gramàtica?
- No – va dir el barquer.
- Doncs ja podeu dir que heu perdut la meitat de la vostra vida.
El barquer va restar silenciós. Al cap de poc aquells núvols van cobrir tota la volta del cel, es van fer encara més espessos, i es va posar a bufar un vent terrible, amb uns xiulets que feien esfereir.
Les aigües del llac van començar a bellugar-se i aviat van omplir la barqueta on anaven els dos viatgers.
Aleshores el barquer va preguntar al savi:
- Digueu: no heu pas après mai a nedar?
- No – va dir el passatger.
- Doncs aleshores, mestre, ja podeu dir que heu perdut la vida sencera, perquè ens enfonsem sense remei.