El que
no està content
del que té, pitjor li ve.
(refrany català)
Autor:
J.-B. Botsho.
Traductora
(del Francès):
Dra. A. Aguilar-
Amat.
A Kiligiyoma vivien homes de tots els colors. Eren molt bons músics i els agradava tocar junts el tam-tam.
A un quants quilòmetres de Kiligiyoma, es trobava el Gran Poble dels Animals. Allí també hi vivien animals de tots els colors, de totes les espècies.
En aquest Gran Poble dels Animals, hi vivia la Serp.
En aquells temps, la Serp tenia moltes ales i dues potes. Podia volar. Podia nedar. Podia caminar com els animals terrestres. Què bella que era la Serp! Era tan ràpida que el Rei Lleó la nomenà missatgera reial, encarregada d'anunciar les decisions del Rei Lleó al poble de Kiligiyoma i dur-les enllà dels mars i tots els cels.
La serp era bonica. Però la serp no era músic. Les orenetes tocaven instruments meravellosos. La serp no tocava res. Fins i tot la tortuga cantava! Sí, la tortuga que anava POM POM POM cantava de manera divina. Però quan la serp intentava cantar, sortia de la seva gorja alguna cosa terrible que semblava a això: HUH HUH HUH.
És per això que la serp estava trista, molt trista.
Castellano
Fançais English