Qui s'acompanya amb roí,
com ell
tindrà
mala fi.
(refrany català)
Aquella nit, la serp va sortir de casa seva. Uns animals estaven reunits per la Gran Festa de la lluna. La gasela explicava la historia molt trista de l'aneguet abandonat pels seus pares.
"...I llavors, deia la gasela, el pobre aneguet abandonat es va posar a plorar. Recordava la melodia que cantava la seva mare abans de desaparèixer...."
Sentint la música, la serp es va aturar i va parar l’orella.
"Mai cantaré com la gasela", va dir la serp.
Després d’haver-se eixugat les llagrimes, la serp va entrar a la selva. Al capdevall de moltes hores de marxa, la serp va aturar-se i va parar l'orella. Llavors, no estava molt lluny del cementeri dels homes. Uns tamtams anunciaven l’arribada d'un seguici de ploradores. La serp va corrér para amagarse dins d'un bosquet.
Dos dies després d’haver sortit del Gran Poble dels Animals, la serp va veure de molt lluny el Gran Arbre dels Fetitxes. Quan estava a una centena de metres de l'arbre, una veu forta va sortir de l’interior de l’arbre:
-Serp, Serp, no t’acostis més ! No t’acostis més! No t’acostis més ! Què vols ?
-Vull ser músic.
-Què em donaràs si faig de tu un músic ?
-Et donaré la meva ànima.
-Doncs, sigues músic!